El fet de voler agradar a tothom, de vegades, fa que actuem de manera diferent de tal com som. I al mateix moment que son conscients d'això no ens adonem que el fet de no ser nosaltres mateixos fa que qui ens envolta no ens conegui realment com som. Llavors, doncs, com volem agradar a tothom si només ens deixem conèixer a mitges?
De vegades, la vida sembla complicada, estressant i molt diferent de la vida que ens havíem imaginat. Ens sentim diferents, massa diferents. Llavors, és quan hem d'aturar-nos, fer un pes enrere i veure-ho tot sota una perspectiva general. Molt general. Només llavors ens adonarem que tots som persones i tots formem part del mateix món. Partint d'aquesta base, ¿realment hi ha gent diferent?
He d'assegurar, i si ho puc fer és gràcies a la meva experiència, que les coses, la majoria de les vegades, surten molt millor de com ens les havíem imaginat. La ment humana tendeix a imaginar el pitjor per ajudar-nos a tirar endevant si els presagis més crus es fan realitat. Malgrat que passi això, hem de pensar que només el fet de dir com som ens suposa un plaer i una seguretat infinita i impagable al mateix temps.
Un cop t'hagis sincerat, trobaràs que el cercle de persones que estimes pot ser que es divideixi, com a mínim, en dos grups. El primer grup el formarà tothom que et deixa de banda(molt diplomàticament, això sí), només perquè et consideren diferents a ells. L'altre grup es compondrà de les persones que t'estimen realment i que no donen importància al fet que "siguis o no siguis".
Quan hagi arribat aquest moment t'aconsellaria que mimessis el segon d'aquests grups i en tinguessis cura, i que no et preocupessis gaire del primer: Amb una mica de sort alguns dels membres del primer grup passaran a formar part del segon, cosa que t'omplirà d'il·lusió, però sigui com sigui, i després de ser conscient d'haver fet, potser, el pas més important de la teva vida, comença a gaudir-ne sense recança, ja que és el do més preuat que tenim les persones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario